Acaba la setmana borsària i ho fa amb una revaloració del 0,67% a l'IBEX 35, que avui ha pujat un 0,31%, fins als 14.247 punts. A Europa, la majoria de places pugen amb moderació, a excepció del DAX alemany, i amb els índexs nord-americans pujant a prop d'un 1%. Dins de l'IBEX, els millors títols han estat Merlin i Inditex (la setmana que ve publica resultats) i els pitjors, Solaria (després d'una setmana de fortes pujades després de publicar els seus comptes), Indra i ACS.
Això, després que ahir les places del Vell Continent acabessin majoritàriament en positiu (l'IBEX va sumar un 0,73%, amb prou feines es revalora un 0,4% a la setmana) i que Wall Street perdés posicions, amb retallades superiors del 0,8% al Nasdaq.
Aquests descensos a l'índex tecnològic es van deure a la caiguda de Tesla, que es va enfonsar un 14,26% enmig de la guerra oberta entre el magnat Elon Musk i el president dels EUA, Donald Trump. Finalment s'ha desfermat la tempesta a mesura que Musk ha anat elevant el to a les seves crítiques al pla fiscal de Trump. El president dels EUA va dir ahir que el propietari de Tesla s'ha tornat boig i va amenaçar de retirar-li els contractes governamentals. Per la seva banda, Musk va preguntar a X, la xarxa social de què n'és propietari, si és hora de fundar un nou partit als Estats Units, i va llançar una dura acusació en assenyalar que Trump apareix als arxius de Jeffrey Epstein.
Aquest és l'assumpte més cridaner amb què acaba la setmana, una setmana que va començar amb l'entrada en vigor de l'increment dels EUA als aranzels a l'acer i l'alumini, i que acaba amb els Estats Units també al focus. Trump és notícia igualment per la conversa que va mantenir a les últimes hores amb el president de la Xina, Xi Jinping, en un intent d'acostar posicions i assolir un acord comercial. Els dos líders van acordar que representants dels dos països es reuniran "aviat".
DADES MACRO, BANCS CENTRALS, BROADCOM...
A més de tot això, a la setmana s'han publicat importants dades macro, destacant-ne l'IPC de la zona de l'euro del maig, que va mostrar una caiguda a l'1,9%, situant-se per sota del previst i de l'objectiu del 2% del BCE. Precisament, aquesta dada pot haver reafirmat la decisió de l'organisme que, com s'esperava, va retallar ahir els tipus d'interès en 25 punts bàsics, la vuitena baixada del banc central. La presidenta Lagarde va dir que el banc s'acosta al final del cicle de retallades. El mercat espera ara una pausa al juliol i una altra possible rebaixa al setembre.
Seguint amb bancs centrals, aquest divendres el banc central de l'Índia ha retallat els tipus en 50 punts bàsics, més del que estava previst, fins al 5,5% des del 6%. La decisió es produeix després d'una xifra de creixement del PIB millor del que s'esperava al quart trimestre fiscal, amb una expansió del 7,4% interanual enfront del 6,7% estimat pels economistes. Tot i això, el banc central va mantenir la seva estimació de creixement del PIB per a tot l'any al 6,5%, cosa que representa una marcada desacceleració en comparació amb el 9,2% de l'any fiscal anterior, que va finalitzar al març.
Quant a altres cites d'avui en l'agenda, s'han publicat la dada definitiva de PIB del primer trimestre a l'eurozona (puja un 0,6%, al major ritme d'expansió des del tercer trimestre de 2022, i millora el 0,3% de la segona estimació) i les vendes al detall d'abril també a l'eurozona (frenen el seu creixement i pugen un 0,1%).
No obstant això, l'atenció està posada especialment sobre l'informe d'ocupació de maig dels Estats Units, sobretot després del feble informe d'ocupació ADP d'aquesta setmana, que ha generat preocupació sobre la fortalesa del mercat de treball estatunidenc.
No obstant això, l'economia nord-americana va generar 139.000 llocs de treball al mes passat, superant els 130.000 esperats. Encara que la dada d'abril s'ha revisat a la baixa a 147.000 des de 177.000. Per part seva, la taxa d'atur s'ha mantingut al 4,2%, en línia amb el que s'esperava.
Cal assenyalar que Trump no ha trigat a exigir-li a Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed), que faci el que vol i baixi els tipus d'interès en fins a 100 punts bàsics (un punt percentual). De fet, el president dels Estats Units ha assegurat que la negativa a baixar el preu del diner li està costant "una fortuna" a les arques del país. La postura de Trump sobre els tipus d'interès ha estat la mateixa des de l'inici del seu segon mandat, ja que considera que les taxes haurien de ser més baixes per a donar suport a l'evolució de l'economia. La Fed, per part seva, s'ha mostrat més escèptica i està esperant a veure quins seran els efectes dels aranzels del mandatari nord-americà a la inflació.
A tot això cal sumar-hi les novetats empresarials, amb els comptes que Broadcom va publicar ahir a la nit, que van mostrar una millora del 134% al benefici del seu segon trimestre fiscal, fins als 4.965 milions de dòlars, per l'auge de la IA. Amb tot, la companyia cau un 3 a Wall Street.
ALTRES MERCATS
L'euro es canvia als 1,1418 dòlars (-0,22%). El petroli perd un 0,4% (barril Brent: 65,12 dòlars; barril WTI: 63,13 dòlars).
L'or suma un 0,12% (3.379 dòlars) i la plata continua imparable després de marcar ahir màxims dels darrers 13 anys ( 1,23%, 36,24 dòlars).
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys cau al 4,383%.
El bitcoin cotitza als 103.772 dòlars i l'ethereum, als 2.472 dòlars.
Veure menys «
Acaba la setmana borsària i ho fa amb una revaloració del 0,67% a l'IBEX 35, que avui ha pujat un 0,31%, fins als 14.247 punts. A Europa, la majoria de places pugen amb moderació, a excepció del DAX alemany, i amb els índexs nord-americans ...
Veure més »